Ara saps que la mort no s morir-te
sin que mori alg estimat.
La teva mort no et convida
al ttric espectacle.
T'en
fa protagonista, i deu ser trist.
Per ms trist s veure l'agonia lenta
d'alg que estimes,
com el cos tan conegut
es degrada i
malmet dins a tornar-se
un feix d'ssos i pell que ni se serva,
per encara estima,
i parla de guarir.se amb l'esperana
de qui
mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als dus i contra els dus
intilment, que els dus mai no responen
i el seu
callar s un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos
i fes-t'hi fort amb una opci de vida,
ara que saps que morir-te no s la
mort,
i emplena d'amor el buit de l'estimada morta.
