Es des de la foscor i la deseperana d'aquests dies
que anhelo i somio les forces que ara em manquen.
Per veure'm en el
mirall d'aquells que semblem posseidors
de tot all que condueix a la terra de camins dcils
i planers per on s'hi passegen els
autocomplaguts.
Per jo s a la foscor on hi veig clar,
ms val no buscar reflexes impossibles.
Per all on els esperits
rectes noms hi veuen principis i abismes,
ho m'hi faig fort a cada pas i construeixo mon dest,
com si cap altre escenari fs
possible.
Fer i desfer doncs, sn la meva ptria
on el que s fosc brilla com el ms clar dels dies,
i el meu esguard troba all
que cerca en la tenebra.
Fos o clar, planer o abrupte, tant se val
ben mirat tots els paisatges sn iguals.
